DADES INTERESSANTS QUE HEM TROBAT SOBRE L’AIGUA
A continuació, esmentarem unes dades interessants sobre l’aigua
MOLTA AIGUA, POCA POTABLE
La Terra sol conèixer-se amb el sobrenom de ‘el planeta blau’. Cortesia de l’aigua que cobreix el 70% de la seva superfície. No obstant això, l’element que va propiciar la vida en aquest planeta, a penes és potable en un 0,025%. N’hi ha prou amb donar un cop d’ull des de l’espai per a adonar-se de per què: el 96,5% de l’aigua terrestre correspon a l’aigua salada de mars i oceans. Només un 3,5% de l’aigua de la Terra és dolça. Però ni tan sols això ens garanteix poder-la beure amb facilitat. Cal descartar el 70% d’aquesta porció dolça, encara congelada en glaceres i casquets polars. L’altre 30%, s’amaga en el subsol, en pous o aqüífers i, per descomptat, en les conques hidrogràfiques en forma de rierols i rius.
UN LUXE PER A UNS POCS
Un sistema de canalització d’aigua eficient i segur és un privilegi molt major del que sembla a simple vista. Tres de cada deu éssers humans (uns 2.100 milions de persones) no disposen d’accés a aigua potable en les seves llars. Més encara, l’existència de canonades i escomeses d’aigua no sempre garanteix que el líquid element sigui segur. La falta de manteniment periòdic, de controls sanitaris eficients i, fins i tot, els sabotatges, fan que 4.500 milions de persones (6 de cada 10) no tinguin un subministrament net, potable i segur.
RECURS SOBREEXPLOTAT
El canvi climàtic, amb sequeres cada vegada més accentuades, i el creixement de la població estan en la base d’un dels grans problemes del segle XXI: l’estrès hídric. Es necessita més aigua que la que la naturalesa ofereix. De seguir aquesta tendència, aquest segle assistirà a grans migracions poblacionals d’éssers humans desesperats per trobar aigua. En contra de l’escenari apocalíptic de la pel·lícula Mad Max, l’or del segle XXI no serà el petroli, sinó l’aigua. Molts conflictes diplomàtics entre països veïns, amb o sense enfrontament armat, ja tenen el seu origen en el control de l’aigua. Actualment, 23 països experimenten estrès hídric per sobre del 70%. Orient Mitjà i Àfrica del Nord són les regions més afectades.
LA FALTA D’AIGUA MATA
Sense aigua, s’assequen els cultius. Mor el bestiar. La població s’enfronta a fams, falta de salubritat i malalties degudes a la contaminació dels escassos recursos hídrics restants. Es calcula que 3,4 milions de persones moren a l’any per malalties relacionades amb l’aigua. Els nens són els més vulnerables. Nacions Unides denúncia que més de 700 nens menors de cinc anys moren tots els dies de diarrea, a causa de l’aigua insalubre o d’un sanejament deficient.
CONTAMINACIÓ CREIXENT
Els romans van crear la primera xarxa de clavegueram urbà de la història. Una de les més eficients era la Cloaca Maxima, que derivava les immundícies de l’Antiga Roma cap al Tíber. Al llarg dels segles el sistema va proliferar. Però ningú es va plantejar quins danys podia ocasionar aquesta aigua contaminada o plena de porqueria en desembocar en els rius o mars. Els esforços per reciclar l’aigua o, almenys, per eliminar els residus abans d’abocar-la al medi ambient, són molt recents. I encara, insuficients. El 80% de les aigües residuals del planeta s’aboquen al medi ambient contaminades. Afortunadament hi ha una consciència creixent als països occidentals sobre la reutilització d’aigües residuals en la llar i en l’àmbit industrial (les anomenades ‘fàbriques seques’).
CONSUM HUMÀ DESMESURAT
Es calcula que cada estatunidenc consumeix 575 litres d’aigua per habitant al dia. A Austràlia són 493 litres, 386 a Itàlia i 374 litres al Japó. A Espanya cada persona consumeix al dia una mitjana de 136 litres d’aigua. La Fundació Aquae detalla així la distribució en l’ús de l’aigua a Espanya: l’agricultura o regadiu s’emporten el 80% de l’aigua, el proveïment de nuclis urbans consumeix el 14% i la indústria representa el 6%.
LAVABO O BALAFIAMENT?
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), una dutxa hauria de durar només sis minuts i portar-se poc més de 100 litres d’aigua. La realitat és que ens passem de mitjana uns 10 minuts sota el doll i consumim uns 200 litres d’aigua. Tancar l’aixeta mentre ens ensabonem, usar dutxes de baix consum o canviar la carxofa de la dutxa per una que introdueixi gotes d’aire entre l’aigua minimitzen el consum d’aigua en la nostra higiene diària. Però la banyera no és el lloc que més aigua consumeix dins de la llar. El rànquing l’encapçalen el vàter i la rentadora. Usar dispositius que no impedeixin que s’ompli del tot la cisterna o descarregar només la meitat quan sigui possible també redueix la despesa d’aigua de l’excusat. Finalment, no posar rentadores sense mesura i ni fer-ho a mitja càrrega ajuda a economitzar aigua.
EL MENÚ TAMBÉ INFLUEIX
L’activitat humana té repercussió en la quantitat i qualitat dels recursos hídrics. El que es menja, també. L’ONU estima que el 70% de la petjada hídrica a nivell mundial està vinculada a la producció d’aliments. Des de la Fundació Aquae s’eleven les xifres fins al 87%. El 80% de les terres conreades es reguen amb pluja. Paradoxalment, l’altre 20% restant són regadius, però suposen el 40% de la producció total d’aliments. La dessalinització, a causa del seu alt cost, és encara una opció poc usada en l’agricultura, si bé es calcula que hauria de duplicar-se per a l’any 2025. Basten dues dades per a entendre la magnitud dels aliments en el consum d’aigua. Per a produir un quilo d’arròs fan falta 5.000 litres d’aigua. Però per a un quilo de vedella es necessiten 15.400 litres d’aigua.
L’AIGUA I ECONOMIA LABORAL
No sols els pescadors viuen directament de l’aigua. Fins al 78% dels llocs de treball a nivell mundial depenen en major o menor mesura de l’aigua. El 42% (1.400 milions de llocs de treball) ho fa de manera intensa. Parlem d’oficis vinculats amb l’agricultura i la indústria, la silvicultura (gestió de boscos i muntanyes), la pesca i l’aqüicultura (criança d’espècies aquàtiques vegetals i animals), la mineria i l’extracció de recursos. Sense oblidar la majoria de tipus de generació d’energia. En aquesta categoria també s’inclouen algunes ocupacions del sector sanitari, el turisme i la gestió d’ecosistemes. Un altre 36% de la població activa mundial (1.200 milions de persones) depèn moderadament de l’aigua. Així succeeix en la construcció, l’oci i el transport. No demanden gran quantitat d’aigua a nivell global, però per a algun dels seus processos sí que és indispensable la presència d’aigua.